ANGKOR WAT, LA JOIA DE L’IMPERI KHMER

Autor: Josep Marcé

L’any 1901, el navegant, viatger i escriptor francès Louis-Marie-Julien Viaud, més conegut pel pseudònim de Pierre Loti, va visitar les ruïnes d’Angkor, aprofitant la seva estada a Saigon com a oficial de l’armada francesa. Aleshores, es tractava d’un indret totalment misteriós i inexplorat pels occidentals. A Un pèlerin d’Angkor, va escriure, referint-se a Angkor Wat:

“Hom gairebé estaria a punt de creure, si no fos perquè és impossible, que els artistes del nostre Renaixement van venir a buscar els seus models en aquests murs, que a la seva època, però, duien ja tres o quatre segles dormint enmig de selves completament ignorades per Europa”.

Dibuix Angkor

Angkor Wat, el temple principal de l’immens complex d’Angkor, és la construcció religiosa més extensa que mai s’hagi edificat al món. Fou concebut, durant la primera meitat del segle XII, amb una doble funció: com a temple dedicat al déu hindú Vishnu i com a mausoleu de Suryavarman II, el rei khmer que el va fer construir. La Cambodja actual es reclama hereva d’aquest imperi khmer, l’origen del qual es remunta a principis del segle IX i que al segle XII va abastar tot Indoxina, des del golf de Bengala fins el mar del Sud de la Xina. Aquest temple volia ser una reproducció de l’Univers segons la cosmovisió hindú, al centre del qual hi hauria el Mont Meru, residència dels déus.

Es troba dins un recinte de gairebé 1 km2, envoltat d’un enorme fossat ple d’aigua de gairebé 200 metres d’amplada, que representaria l’oceà. La primera muralla està totalment coberta per baix relleus, en els quals hi ha representats, al llarg de 800 metres i amb una bellesa i una precisió aclaparadores, els principals passatges de la mitologia hindú, inclosos alguns episodis del Ramayana i del Mahabharata. A partir d’allà, l’accés a l’interior quedava restringit als religiosos que tenien cura del temple… i al mateix rei. Passada aquesta primera muralla se succeeixen els passadissos, les estances, els patis… i continuen els treballs minuciosos dels picapedrers sobre el gres.

Anglor Wat - Juvertson

Criden especialment l’atenció les nombroses representacions d’Apsares, les nimfes de les aigües de la mitologia hindú, que despleguen tot el seu atractiu i tota la seva elegància. Loti les va descriure com a “boniques i somrients sota els seus pentinats de deessa, però sempre amb aquesta expressió d’enteniment tàcit i de misteri que no tranquil·litza… […] Totes les que queden a l’abast en passar han estat acariciades tan sovint durant segles i segles que els seus bells pits nus lluen com si estiguessin envernissats: són les dones les que, durant les peregrinacions, les toquen apassionadament per obtenir-ne la gracia y el ser mares. En les seves fornícules, brodades de cisellades, resulten adorables. Quina llàstima que els peus les desfigurin, sempre enormes, com en els baix relleus d’Egipte, i sempre inscrits de perfil mentre les cames estan de cara”.

Molt sovint, les representacions de les apsares es combinen amb les esplèndides columnes que hi ha als finestrals, també cisellades sobre roca, però que talment es diria que van ser treballades al torn, com si es tractés de fusta.

Anna Abad
ANGKOR WAT I ANGKOR TOMH 012

El sancta sanctorum d’Angkor Wat és l’anomenat Bakan. A la seva torre central, el punt més elevat del temple, és on hi havia una estàtua d’or de Vishnu. Només és possible arribar-hi per mitjà d’una escala ben dreta, que dóna accés a nous passadissos i estances… La compensació de l’esforç rau, a més de saber-se en el punt culminant del temple, en les magnífiques vistes, als quatre vents, de tot el complex i de la jungla que l’envolta.

Des de la seva construcció, a Angkor Wat s’hi ha mantingut sempre el culte, per bé que la seva invocació ha basculat entre l’hinduisme i el budisme therevada, que és la que s’hi manté actualment. Just iniciat el segle XX, Pierre Loti només va trobar a Angkor Wat alguns monjos budistes, que es feien càrrec del temple i que durant segles n’havien evitat l’abandonament i l’havien mantingut en disposició de rebre-hi els pelegrins que s’hi poguessin atansar. Actualment, es compten per milions les persones que cada any viatgen a Cambodja per conèixer de primera mà aquesta meravella.

Sam Garza

Lectura recomenada:

“Peregrino de Angkor” Pierre Loti Ed. José J. de Olañeta

Sinopsi: Les fantàstiques ruïnes i temples d’Angkor, a Cambodja, van omplir la imaginació infantil de Pierre Loti des que va llegir en una vella revista colonial el relat del descobriment d’aquelles ruïnes colossals perdudes en el fons de les selves de Siam. El petit Loti tenia l’absoluta seguretat que un dia les visitaria, malgrat totes les dificultats que s’oposaven a la realització d’aquest somni. I així va ser. Al cap de molts anys, un Loti veterà de molts i llargs viatges per Àsia i Àfrica, i famós escriptor, viatja per fi a Angkor. Aquest és el relat del seu viatge.

Peregrino de Angkor

Compartir